jueves, 12 de junio de 2014

Llamps i trons

DEFINICIÓ:
Els Llamps es formen el fregament de diversos núvols crea electricitat  estàtica en un moment o altre es descarreguen cran un efecte de llum i calor. La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l'aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. Altra banda, la resplendor que produeix el llamp anomenant llampec. El tro i el llampec són els principals signes identitat del fenomen. Un fenomen poc freqüent és anomenat llamp en bola o llamp globular, sembla un globus de foc, de 5 a 20 cm de diàmetre, que sura  atmosfera i presenta moviments pausats, com si fos arrossegat pels corrents l'aire. Sol acabar en una explosió que el fa desaparèixer sense deixar rastre. 


CONSELLS PER L'OBSERVACIÓ:

Els llamps i els trons van sempre associats a les tempestes. Si la tempesta passa pel punt observació o en les mediacions, observador anotarà el meteor “tempesta”. Ara bé, quan la tempesta té lloc en un indret allunyat del punt observació, llavors anotarà qualsevol aquests dos meteors si és que observem
Observadora també ha de tenir clar que no anota llamps o trons (un dels fenomens o tots dos) quan la tempesta acostat o allunya, sinó que només cal anotar tempesta quan és a sobre de la zona observació.
Llamps

http://goo.gl/4MbGwl     Llamps caient



S'ha acabat!

Que he fet aquestos dies?


Durant aquests dies he fet tres entrades individuals i una cooperativa, el tema que he tractat han sigut el de boires, núvols i vapor d’aigua. Els subtemes que m’han tocat fer han sigut context geografic, la pintura i per finalitzar el diccionari de llengües.


-En la primera entrada vaig fer el subtema del context geografic dins el qual vaig fer una entrada on hi hava els seguents punts amb la seva informació :


- zones del planeta amb més imenys núvols, boira.
-Percentatge per continents.
-Els gueisers.


*Aquesta seria el començament de la entrada on es pot observar explicacions i fotos.


-En la segona diapositiva el subtema que vaig fer va ser el de pintura amb els següents apartats:


-Tractament del tema al llarg de la historia.
-Pintura del romanticisme
-Velázquez


*Surt una introducció i fotos.




-En la tercera entrada vaig fer el últim subtema que em quedava que era el diccionari de llengües en qual vaig fer quasi totes les les llengües d’europa. Vaig tratar els següents punts:


-Diferents maneres d’anomenar-lo segons les llengües.
-Diferents matissos segons les llengües.
-Trancripció fonètica.


*Una petita introducció desprès hi han taules on surten les traduccions en tots els idiomes que es parlen a europa.

Conclusió final: La meva conclusió sobre aquest treball es que he aprengut més coses relacionades amb el tema de la boira els núvols i del vapor d’aigua.

Cinema

El atlas de las nubes


Dades tècniques:

Títol: L'atles dels núvols 
Títol original: Cloud Atlas 
País: USA 
Estrena a USA: 26/10/2012 
Estrena a Espanya: 2013.02.22 
Llançament en DVD (lloguer): 2013.06.26 
Estrena en Blu-ray: 2013.06.25 
Guió: Tom Tykwer, Andy Wachowski, Llana Wachowski 
Qualificació: No recomanada per a menors de 16 anys

Sinopsis:

Póster de El atlas de las nubes (Cloud Atlas)L'atles dels núvols és una pel·lícula basada en una novel · la, que dóna la volta al món i recorre des del segle XIX fins a un futur apocalíptic, a través de sis històries entrellaçades. El relat s'obre el 1850 amb el retorn del notari nord-americà Adam Ewing des de les illes Chatham a la seva Califòrnia natal. Durant el viatge, Ewing trava amistat amb un metge, el doctor Goose, que comença a tractar d'una estranya malaltia causada per un paràsit cerebral . De sobte, l'acció es trasllada a 1931 a Bèlgica, on Robert Frobisher, un compositor bisexual que ha estat desheretat, s'introdueix a la llar d'un artista malaltís, la seva seductora esposa i la seva núbil filla. D'aquí saltem a la Costa Oest en la dècada dels setanta, quan Luisa Rei destapa una xarxa d'avarícia i crim que posa en perill la seva vida. I, de la mateixa manera, amb idèntica mestratge, viatgem a la ignominiosa Anglaterra dels nostres dies, a un superestat coreà del futur proper regit per un capitalisme desbocat i, finalment, a Hawaii, a una Edat de Ferro post-apocalíptica que correspon als últims dies de la història.
                                                                                                                                                                                                                                    


Tràiler:


El llibre:

Dades tècniques:

Títol original: The Atlas Cloud 
Autor: David Mitchell 
Longitud: 608 pàgines 
Edició: Duomo Editorial, ebook en anglès 
Any de publicació: octubre de 2012

L'autor:

David James Stuart Mitchell (nascut el 14 de juliol de 1974) és un actor britànic, comediant i escriptor. Ell és la meitat del duo còmic Mitchell i Webb, al costat de Robert Webb, a qui va conèixer a la Universitat de Cambridge. Allí estaven tots dos part dels Footlights de Cambridge, de les quals Mitchell es va convertir en president. Junts, el duo estrella al Canal 4 sitcom Peep Show en el qual interpreta Mitchell Marc Corrigan. Mitchell va guanyar el premi de l'Acadèmia Britànica de Televisió a la Millor Actuació Còmica el 2009 per la seva actuació en el xou. El duo ha escrit i protagonitzat diverses exposicions de dibuix incloent Bruiser, La Situació Mitchell i Webb, que Mitchell i Webb de so i més recentment Que Mitchell i Webb Look. Mitchell i Webb també va actuar en la versió del Regne Unit d'Apple Rep un anunci de campanya de Mac La seva primera pel · lícula Mags va ser llançat el 2007.

A man in a red shirt looks at the camera
David James Stuart Mitchell

Pel seu compte, Mitchell és un participant freqüent en programes de panell britànics, sent capità de l'equip en Would I Lie to You?, Amfitrió de la bombolla, i un convidat habitual en altres programes de panell, incloent QI, imita la setmana i em té aconseguir Notícies per vostè. Ell també se celebra el joc de la consola de televisió va ser una cosa que vaig dir?, La ràdio mostra la increïble veritat i el programa de notícies de la comèdia 10:00 Live. Com a escriptor, Mitchell contribueix regularment comentari amb articles per a The Observer i The Guardian.


Mitchell i Webb

Informació treta de:


Literatura: Conèixer els núvols

Els autors del llibre: son Jordi Mazçon buesa i Marcel costa vila. 

ARGUMENT

Els colors del cel i les formes i la dinàmica dels núvols tenen un indubtable valor estètic, però, la seva observació i identificació té importància científica i ens pot resultar de gran utilitat per a la predicció local del temps atmosfèric, molt útil per als excursionistes i les activitats a l’aire lliure. Aquest llibre pretén mostrar com s’identifiquen els diferents tipus de núvols, ajudar-nos a comprendre la seva formació, i explicar com ens poden indicar que s’acosta un canvi de temps, o que l’atmosfera romandrà estable.

Conèixer els núvols.

OPINIÓ PERSONAL

Jo recomanaría aquest llibre als nens de primaria, perquè aixis saben mes coses sobre el cel. 

BIBLIOGRAFIA

Aquí us deixo la informació anteriorment explicada amb el link. 



miércoles, 11 de junio de 2014

Esports als núvols: ala delta


Link de la foto, Dona en ala delta

Similar al parapent , però en què s'utilitza un aparell 
que consisteix bàsicament en una ala en forma de
 delta de la qual es penja una persona, en posició
 horitzontal, mitjançant uns arnesos.

COMPONENTS DE L’ALA DELTA: 

Es compòn d'una vela sustentada en una estructura d'alumini (o titani), en el centre va suspès el pilot per mitjà d'un arnés i normalment adopta una posició d'estesa, dirigint l'ala delta per mitjà de canvis de posició pendular amb la qual cosa desplaça el centre de gravetat.
És un mecanisme construït per planejar i realitzar vols sense motor. L'enlairament i aterratge s'efectuen a baixa velocitat, pel que és possible realitzar-los a peu.

 ¿Ho pot practicar tothom? 
No ho poden fer: les persones que tenen algun problema cardíac, les embarassades,  problemes respiratoris, sobre efectes de drogues o d'alcohol. 




VIDEO: 


Aquí us deixo aquest video perquè pogueu saber com s'ha de preparar, per realitzar l'activitat. 

OPINIÓ PERSONAL:

Jo no me pujaria, ja que aquest esport el trobo molt arriscat, i tinc por a les altures. 


Esports

Paracaigudisme

Explicació:

Així com l'aviació general i els ordinadors, el paracaigudisme esportiu ha experimentat una evolució enorme, tant en les destreses de caiguda lliure, com en la qualitat i precisió dels equips, accessoris utilitzats i conceptes relacionat amb l'art de volar.

El paracaigudisme és un dels esports més atractius i fantàstics per a la joventut de l'era espacial; emocionant, dinàmic i alhora vistós per als espectadors.
Brinda la possibilitat de ser practicat individualment o en equip, dins de les 5 especialitats reconegudes.

Les disciplines individuals requereixen bon estat físic, concentració i entrenament. Les disciplines grupals demanen, a més un bon esperit de grup, una quota d'imaginació i creativitat.
         

 Pracaigudisme tàndem (dues persones)
             
                                                                         

Les condicions físiques i psíquiques requerides per a la pràctica d'aquest esport són les habituals per a qualsevol persona normal, sense distinció de sexe o impediment per edat.

Els paracaigudes moderns es caracteritzen per la seva alta performance, sent classificats com ales planadores pendulars, igual que l'ala delta i els parapents. Aquestes són tres disciplines diferents i que s'assemblen només en l'aterratge.
                                                                                                                 

Paracaigudes obert

                                                                                             

Com més alt millor:

Normalment, la gent te por al saltar des de molt alt, però en veritat es millor, ja que com més a prop del terra estàs, més conscient ets de la distància. Normalment es sol saltar per un nivell que esta igual o més alt que els núvols. 

Salt per damunt dels núvols.

Molta gent aprofita la tècnica del paracaigudisme per afegir-li un element molt curiós. Un tratge planejador, amb el qual agafen velocitats molt altes i poden anar planejant els núvols o les muntanyes més altes.


Tratje planejador, volant per els núvols.




Vídeo:

Aquí deixo un vídeo amb el salt que va fer Felix Baumgartner:

Conclució:

Es un esport de risc pero a la vegada molt divertit i emocionant. A mi m'agradaría probar-lo.

Informació obtinguda de:


Fotografies extretes de:


Pintura!!

La pintura al llarg de la historia:
La història de la pintura es remunta al temps dels primers utensilis de la humanitat prehistòrica i s'estén al llarg de totes les cultures. En la història de la pintura s'han emprat diversos materials i aquests han determinat diferents tècniques. Cal valorar que la intencionalitat de les pintures, com qualsevol obra d'art, ha variat segons el context on han estat realitzades.

Prehistoria: L’art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits. L'art prehistòric és un fenomen artístic d'abast geogràfic global i d'una immensa amplitud temporal.



Edat antiga: Va començar amb la pintura egipcia que era representada a les parets i explicaven situacions quotidianes i mitologiques.


Més tard o quasi al mateix temps va apareixer a mesopotamia. A causa de les característiques del país, hi ha molt poques mostres. La tècnica era la mateixa que la del relleu parietal, sense perspectiva. Igual que els mosaics (més perdurables i característics) era més aviat decorativa. No té perspectiva, i és cromàticament pobre: només fa servir el blanc, el blau i el vermell.



L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'ella van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
Semblant a l’estil grec per no dir quasi igual a Roma, els romans decoraven les seves viles amb terres de mosaics i exquisits frescos representant rituals, mites, paisatges, natures mortes o bodegons, i escenes quotidianes. Els artistes romans aconseguien crear la il · lusió de realitat, utilitzant la tècnica coneguda com a perspectiva aèria, per la qual es representen de forma més borrosa els colors i contorns dels objectes més distants per aconseguir efectes espacials.
La pintura de l’edat mitjana:és un període històric que té validesa fonamentalment per a la civilització occidental (segle V al segle XV). Duran la edat mitjana existeixen 4 estils diferents fins arribar al renaixement italià.

-Prerromanic:La pintura preromànica (des del any 500 fins al 1000) és la corresponent al art preromànic, concepte propi de l'Europa Occidental subjecta a les invasions bàrbares i l'establiment dels regnes germànics i l'Imperi carolingi. Les escassíssimes restes es limiten gairebé exclusivament a les miniatures amb què s'il·lustraven els manuscrits als scriptorium dels monestirs.
Bizantí: es va desenvolupar a través de dos vehicles principals: els mosaics(en parets i cúpules) i els iconas (en taules, el lloc a les esglésies era el iconostasi que separa els fidels de l'altar). La major part de la producció de la seva primera època ha desaparegut com a conseqüència de diverses onades de destruccions, amb motiu de la querella iconoclasta (un enfrontament intern), les successives invasions islàmiques (àrabs a Síria, Palestina i Egipte; turcs a Anatòlia i els Balcans), i les croades (en què el saqueig va ser a les mans dels cristians llatins).
-Romanic:Es caracteritza per frescs de vius colors i línies marcades, amb gran expressivitat i esquematisme, que cobreixen les parets de l'interior de les esglésies, sobretot als absis. Els temes més repetits són de tradició bizantina, representats amb gran hieratisme (pantocràtor, tetramorf, Theotokos ), així com les representacions narratives d'escenes evangèliques o vides de sants.
Gòtic: Sense deixar d'utilitzar el fresc, és més abundant l'ús del suport taula, aïllada o enretaules, al tremp. Les figures s'endolceixen o busquen una major expressivitat. Es representen escenes de la vida de Crist, molt humanitzades (nativitat, crucifixió). La tècnica es fa més complexa, buscant la representació de la tercera dimensió del volum (ombreig, coloracions menys homogènies).
ROMANTICISME:

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

Caractéristiques:

El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
La major importància del sentiment enfront la raó.
La forta tendència nacionalista de cada país.
La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.

Velázquez:

Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort.


Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida.[1] El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores.
Enllaços:
- Imatges agafades del google imatges.
-Informació agafada de vikipedia.